Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
L’arqueologia dels masos
Art gòtic
Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…
Toxoplasmosi i embaràs
Patologia humana
La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys…
Brucel·losi
Patologia humana
Definició La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta diversos animals —especialment cabres, ovelles, vaques i porcs— i que es pot transmetre als éssers humans, en els quals aquest trastorn provoca bàsicament síndrome febril La malaltia sol remetre espontàniament al cap d’unes setmanes, però relativament sovint el procés infecciós es complica i pot afectar diversos teixits o òrgans La brucellosi transmesa específicament per cabres i ovelles, que és la més freqüent al nostre medi, s’anomena igualment febre de Malta , perquè aquest és el país on…
El sedentarisme i les seves conseqüències
El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la…
L’origen de la masia clàssica
Art gòtic
La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
La vila de Reus
Art gòtic
La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…
Leucèmia
Patologia humana
Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges…
Les xapes de guarniment
Art gòtic
Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…