Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936
Historiografia catalana
Obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, que s’acabà d’escriure el 1945 i fou publicada a Barcelona per la Fundació Alexandre Galí (1978-86).
Desenvolupament enciclopèdic Totalment atípica, fou escrita amb la intenció de fer memòria d’un període de la història de Catalunya 1900-36 que, segons l’autor, acabà amb l’esclat de la guerra civil També fou atípica per haver estat escrita en solitari, gairebé en solitud, amb una total independència de criteri i de judici, amb la doble intenció de dir què havia passat, i d’escatir per què havia passat El fet que l’autor prescindís de qualsevol idea sobre com o quan seria publicat el seu treball accentuà aquesta absoluta llibertat d’esperit i de ploma La presència de Galí, en…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra escrita per Víctor Balaguer, en cinc volums, i publicada a Barcelona entre el 1860 i el 1863.
Desenvolupament enciclopèdic L’índex general aparegué el 1864 El títol complet és Historia de Cataluña y de la corona de Aragón escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en Virtud, Patriotismo y Armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas És la primera història general de Catalunya escrita al s XIX i, probablement, també és el millor exemple d’història romàntica Balaguer volgué escriure una història de Catalunya que, a més a més, tingués en compte la història de la Corona d’Aragó, però, a…
Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días
Historiografia catalana
Obra de maduresa de l’historiador català Andreu Avel·lí Pi i Arimon (1793 - 1851), publicada a Barcelona l’any 1854.
Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, en la…
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Brevis historia monasterii Rivipullensis, a quodam monacho rivipullensi scripta anno Christi MCXLVII
Historiografia catalana
Cronicó redactat al monestir de Ripoll a mitjan s xii i publicat per Étienne Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica de Pèire de Marca (document CCCCIV).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació…
Biblioteca Víctor Balaguer
Historiografia catalana
Biblioteca pública de Vilanova i la Geltrú, fundada el 1884 pel polític, historiador i literat Víctor Balaguer (1824 - 1901).
Aquesta institució està considerada el centre de documentació del s XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Aquesta biblioteca conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del s XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica i…
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…
Saitabi
Historiografia catalana
Revista universitària de València especialitzada en història, geografia i humanitats, que començà a publicar-se el 1940.
Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…