Resultats de la cerca

Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la Diputació Fou…

Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del…

Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…

Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…

Foren publicats Madrid 1896-1922 26 volums 27, si es té present que el primer volum és doble, que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y…

Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…