Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a…
Josep Maria Miró i Coromina

Josep Maria Miró i Coromina
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no 2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…
Manuel Molins i Casaña
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…
,
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies
© Parlament Europeu
Política
Historiador i polític.
Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc de Barcelona…
Picasso: la nostàlgia de Barcelona
Pablo Ruiz Picasso 1881-1973, després de sovintejar la capital francesa des del 1900, va decidir installar-s’hi definitivament el 1904, incorporant-se al nombrós grup d’artistes espanyols que hi residien, i que, de mica en mica, i gràcies a la seva poderosa i genial personalitat, arribaria a capitanejar Quan l’artista malagueny va anar a París per primer cop ho va fer acompanyat del seu amic Carles Casagemas Només uns mesos més tard, en una segona estada en solitari, Casagemas es va suïcidar en el cafè «L’hippodrome» a causa d’un desengany amorós Sembla que aquest esdeveniment devia…
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…
Jan Pieterszoon Sweelinck
Música
Compositor i organista neerlandès.
Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…
,
Cronologia comparada 1882-1940
Cronologia comparada Any Lluís Companys Catalunya Espanya Món 1882 25 d'agost Neix al Tarròs Urgell 26 d'agost És batejat a la parròquia del poble Juny A Barcelona, se celebra el Primer Congrés Catalanista i es funda el Centre Català 1884 Març Nou govern conservador de Cánovas del Castillo, que subtitueix el liberal presidit per Práxedes Mateo Sagasta S'inicia la conferència de Berlín, arran de la qual les diverses potències colonials es reparteixen el continent africà 1885 Campanya del catalanisme en defensa del dret civil català 25 de novembre Mor Alfons XII, rei d'Espanya Maria…
L’escultura de les primeres avantguardes
Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…