Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Santa Magdalena del Collell (Guixers)
Art romànic
Situació Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta L Prat A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG920669 A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà esquerra, la…
Santa Eulàlia de Pomanyons o Puimanyons (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Absis sobrealçat d’aquesta església, que es veurà afectada per la construcció de l’embassament de Rialb ECSA - JA Adell La capella de Santa Eulàlia de Pomanyons, propera al mas Pomanyons i a les restes d’una casa forta, és situada al marge dret del Rialb, en un petit replà rocallós Aquest indret ha d’ésser cobert per les aigües del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG511481 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història L’única referència d’aquesta església es troba en un document del 1073, en què Erumir i la seva…
Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme A Bastardes Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu “ST JOAN DE MONTDARN” cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’…
Contracte d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa
Art gòtic
Data 23 de setembre de 1443 L’escultor Pere Joan, mestre del retaule de la catedral de Sant Salvador, contracta amb Gonçal de la Caballeria un tríptic o petit retaule mixt de fusta amb portes per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa S’estableix que al compartiment principal es tallarà l’escena de la Pentecosta i a les portes es pintarà en grisalla una anunciació, que es veurà quan aquestes siguin tancades, i quatre apòstols, que es veuran quan siguin obertes Capítoles ordenats entre don Gonçalvo de la Caballeria e lo senyor en Pere Johan, maestre del retaule de Sant…
Sant Martí de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, ara totalment abandonada, enmig d’uns camps de conreu prop del poble de la Clua ECSA - J A Adell L’església de Sant Martí de la Clua es troba uns 500 m a l’W del poble de la Clua És abandonada i adossada a un marge entre camps de conreu Aquesta església es veurà afectada per la construcció del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG568505 L’itinerari per arribar a la Clua és el mateix que s’ha assenyalat en parlar de l’església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella JAA Història No tenim coneixement de notícies documentals relatives a…
La Vidriera Catalana. Josep Vallès i Joan Ligé
Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau,…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
Santa Magdalena de Talamanca
Art romànic
Situació Vista de l’interior, esfondrat, de la nau amb l’absis al fons, que té la coberta modificada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’alça dalt un petit serradet situat sobre la carretera de Navarcles a Terrassa, a la banda nordenca del terme Long 1°56’28” — Lat 41°44’20” Per a anar-hi cal dirigir-se a Navarcles, on hom emprèn la carretera que mena a Terrassa Després d’haver passat el quilòmetre 29 i a frec de la carretera, es veu l’església dalt un turó, als peus del qual hom arriba per un camí que s’inicia a mà esquerra i que permetrà de deixar el cotxe sota mateix del serradet coronat per…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…