Resultats de la cerca

Antoni Casanovas i el Vapor d'en Rovira Antoni Casanovas i Bosch 1785-1867 Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Antoni Casanovas i Bosch serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Antoni Casanovas i Bosch 1795-1867 serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Nascut a Sabadell, els seus pares eren pagesos, segons les referències de la família, però el seu pare figura ja com a fabricant de draps des de l’any 1803, en un conjunt de 40 empresaris més de…

La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…

L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un atemptat…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…

Tapís del Sant Sopar, conservat a la catedral de Tortosa, una peça molt probablement teixida en aquesta ciutat al segon terç del segle XV A banda de la Santa Cena, conté les escenes de l’oració a l’Hort i l’entrada a Jerusalem Arxiu FBedmar El tapís del Sant Sopar que es conserva a la catedral de Tortosa és un conjunt de tres peces teixides per separat i cosides entre elles de forma desordenada, ja que els temes que hi ha representats, l’oració a l’Hort, el Sant Sopar i l’entrada a Jerusalem, hi apareixen inversament a la seqüència narrativa dels evangelis En conjunt, les seves dimensions són…

Situació i presentació Es troba entre els de Reus i Riudoms S, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp E, l’Albiol NE, Vilaplana N, Alforja W i Maspujols SW S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara Al municipi abunden els boscos de pins i alzines que han estat afectats per incendis, els botjars i els erms El punt més alt és el puig d’en Gulló 580 m, i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla 468 m d’altitud, que comunica les…

Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…

Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…