Resultats de la cerca
Es mostren 10726 resultats
Sant Julià de Boada (Palau-sator)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura del temple I sobretot la forma trapezial de la capçalera F Baltà És l’església del llogaret d’aquest mateix nom, anomenat també Boadella, format per sis masies i situat a la plana alluvial, uns 2 km a tramuntana de Sant Feliu de Boada, prop de la carretera de la Bisbal a Pals Mapa 334M781 Situació 31TEG102483 Per anar-hi cal seguir la carretera de Vulpellac a Pals El començament és ben senyalitzat A la casa propera tenen la clau JBH-MLIR Història Una fotografia de l’any 1968,…
Sant Salvador de Bellver (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, amb el mas de Sant Salvador al costat, des del cantó nordoriental J Pagans-TAVISA Aquesta església, també anomenada Sant Salvador d’Orís, es troba a 952 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme, a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic, que separa la riera de Talamanca de la d’Orís Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 33,3 —y 56,8 31 tdg 333568 Des de sota el campanar de l’església d’Orís surt un camí o pista en bon estat…
El marc geogràfic de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
L’Alt Penedès i el Baix Penedès Presentació geogràfica Mapa de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situat a la Depressió Pre-litoral i en contacte amb el mar, es troba el conjunt comarcal del Penedès, format per l’Alt i el Baix Penedès i en la seva façana marítima o sector de la serralada litoral, el Garraf Tot i que el Gran Penedès històric inclou les tres comarques, aquí ens fixarem des del punt de vista geogràfic en dues unitats, el Penedès pròpiament dit, amb les comarques de l’Alt i el Baix…
Escultura i capitells d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Escultura romànica de Santa Maria del Pi Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’aquests elements ha sofert alteracions, tal…
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
Els mal·lòfags: polls de l’aviram i afins
Característiques del grup Coneguts vulgarment amb els noms de polls de l’aviram o polls mastegadors, donada la seva semblança aparent amb els polls veritables o anoplurs, aquest ordre comprèn unes 3000 espècies que, en el transcurs de tot el seu cicle vital, viuen com a ectoparàsits estacionaris i permanents dels ocells i dels mamífers N’obtenen el nodriment, generalment, a expenses de les escates dèrmiques, les plomes i els pèls La seva grandària oscilla entre 0,5 i 5 mm, encara que algunes espècies gegantines arriben a assolir 1 cm de llargada A banda el seu cos aplanat dorsiventralment, hi…
Els cirrípedes: peus de cabrit, glans de mar i afins
Cirrípedes 1 Chthamalus stellatus × 4 2 C montagui × 4 3 C depressus × 4 4 Verruca stroemi × 4 5 Balanus improvisus × 2 6 B amphitrite × 1,5 7 B perforatus × 1,5 8 Acastia spongites a aspecte general × 3, b damunt d’una esponja 9 Elminius modestus × 4 10 Lepas hilli a aspecte general × 1,5, b damunt d’una fusta 11 L pectinata × 1,5 12 L anatifera × 1 13 Scalpellum scalpellum × 1 14 Pollicipes cornucopia × 1, 5 Jordi Corbera/Mikel Zabala Els cirrípedes constitueixen un grup de crustacis marins, de vida lliure o paràsits, que tenen el cos profundament modificat, tant que costa de reconèixer-los…
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…
Com es fa un desert?
El flagell de la desertització Les possibilitats dels humans d’afavorir la desertització han augmentat molt durant el segle XX Una destrucció de la vegetació i de la superfície del sòl que en el passat hauria representat la feina de 10 anys per a un granger, actualment la pot dur a terme un treballador amb l’ajut d’un buldòzev en un sol dia Aquesta activitat de rompuda que porta a la intensificació i l’extensió dels deserts no es realitza només en benefici de l’agricultura, sinó també amb objectius miners i militars, i fins i tot de cara al desenvolupament turístic Per altra banda, la…
L’escultura de fusta romànica
En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…