Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Escultura a Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…
Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV
Art gòtic
Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…
Els arbres filogenètics
Les característiques generals dels arbres filogenètics Un arbre filogenètic és una estructura matemàtica que permet modelitzar les relacions de parentiu entre un grup d’organismes o entre unes determinades seqüències de DNA, RNA o proteïnes De manera genèrica, les entitats que es comparen reben el nom d’UTO, acrònim d’Operational Taxonomic Unit ‘unitat taxonòmica operativa’ Malgrat que la terminologia que es fa servir en la construcció i la interpretació dels arbres pot variar una mica entre els diferents autors, hi ha determinats conceptes bàsics que s’empren de forma general La morfologia…
Els grans llibres d’usatges i constitucions del primer terç del segle XIV
Art gòtic
El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers…
Claustre de Sant Domènec (Peralada)
Art romànic
Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…
2021. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a fàbrica EXW n m ECONOMIA Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició acció dilema n f POLÍTICA Acció de desobediència civil no violenta dissenyada per a posar l’oponent en una situació de vacillació en què qualsevol de les decisions que pot prendre té inconvenients activació per CRISPR o CRISPRa n f GENÈTICA Activació de l’expressió d’un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas,…
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…