Resultats de la cerca
Es mostren 2304 resultats
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca
Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…
Les dones en la política franquista

La Delegada Provincial de la Sección Femenina, M.Tey, i la Delegada Nacional, P. Primo de Rivera, en una missa al Bruc, C. Pérez de Rozas, 28-2-1960.
AF/AHC
El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…
La serra de Mariola
El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…
Els Espasa
Josep Espasa i els seus tres fills Josep Espasa i Anguera El Mercurio , 1911 Josep Espasa i Anguera crearà una de les grans empreses editorials catalanes Josep Espasa i Anguera, el fundador de l’empresa, nasqué el 1840 a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues La seva família, que devia ser pagesa, tenint en compte el caràcter agrícola de la població, es traslladà aviat a Barcelona Josep Espasa treballà de menut i fins els divuit anys com a peó en l’enderrocament de les muralles de Barcelona, que permetrien el creixement de la ciutat Aleshores entrà com a repartidor d’obres que…
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
Soler i Torra Germans (1917-1957)
La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat bancària amb el nom…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…
Aspectes sòcioeconòmics i jurídics de la Vall d’Aran
Art romànic
Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…