Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
Talpó dels prats
El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit i…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
Liró comú o rata cellarda
La rata cellarda Eliomys quercinus presenta un pinzell de pèls llargs a la cua i una màscara negra molt conspícua a la cara, que li són característics La coloració del pèl en els animals joves és de tons grisos, mentre que amb l’edat van apareixent tonalitats marrons, que es van tornant vermelloses en els animals més vells Les poblacions mediterrànies tendeixen a presentar un anell negre subterminal a la part inferior de la cua, mentre que les centreeuropees tendeixen a ser uniformement clares Les mesures corporals són les següents 118,5-136 mm de cap i cos, 98,5-113 mm de cua, 26,5-28,5 mm…
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…
Orquídies: diversitat i diversificació dins de les abelleres
L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…
La serra de la Calderona
El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…
La seda i els seders
El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…
La llet de llarga vida
Durant segles, l’objectiu impossible dels alquimistes fou aconseguir la ‘pedra filosofal’, en contacte amb la qual tot esdevingués d’or, i ‘l’elixir de la llarga vida’, que conferís la immortalitat a qui se’l prengués No se’n sortiren, és clar Sense saber-ho, per contra, uns modestos camperols caucàsics feren progressos reals en el segon objectiu Empíricament, com tants altres ramaders d’arreu del món que tractaven d’allargar la vida útil de la llet fent-ne matons, recuits i formatges, crearen una mena de nou organisme pràcticament immortal Certament, una consecució sensacional, que no…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…