Resultats de la cerca
Es mostren 1541 resultats
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
L'esport
El fenomen esportiu Més de 100 000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…
Sant Miquel de Cuixà (Codalet)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir i les dependències annexes ECSA - F Tellosa L’església del monestir des de la part de llevant amb el gran desplegament de la capçalera ECSA - A Roura L’antiga abadia de Sant Miquel de Cuixà és a 1,5 km al S del poble de Codalet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 45” N - Long 2° 25’ 6” E Per a anar-hi, cal prendre a Prada la carretera D-27 Poc després d’haver travessat Codalet s’arriba a l’abadia PP Història Els orígens el monestir de Sant Andreu d’Eixalada 840-878 Els orígens del monestir de Sant Miquel de Cuixà es troben en un altre monestir,…
El bisbat de Tortosa a l’edat mitjana
Art romànic
La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Imatge recent del monestir, un cop feta la restauració del 1984 MC Els edificis de l’antic monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també anomenat Sant Llorenç de Bagà, són situats en un petit replà que hi ha a la riba dreta del riu Bastareny, prop de la seva confluència amb el riu Llobregat, sobre la població de Guardiola Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 07,3 — y 76,7 31 TDG 073767 Per anar-hi, cal agafar una pista de terra que hi puja, des de la carretera que va de Guardiola de Berguedà a…
L'art antic i clàssic
L’art de la prehistòria Per a l’estudiós de la prehistòria, que treballa en contacte amb tècniques poc habituals i amb materials infinitament variats i completament diferents dels contemporanis, la definició de l’art és força difícil, complexa i variable En quin moment, en la vertiginosa seqüència cronològica de la història humana, que es pot remuntar cinc milions d’anys enrere, fa la seva aparició l’objecte d’art, l’obra d’art Per a tractar sobre aquest problema i definir les manifestacions artístiques més antigues existeixen nombrosos criteris, diferents i originals Potser es pot considerar…
Llengües i literatures clàssiques
L’origen de les llengües No disposem de cap documentació sobre els orígens i els primers estadis del llenguatge humà, ja que només coneixem les llengües a partir del moment en què es conserven per mitjà de l’escriptura fonètica, és a dir, a partir del moment en què els signes alfabètics representen uns sons Per tal d’arribar a aquest estadi de llengües transcrites han d’haver recorregut un llarg tram de la seva evolució oral ara bé, aquest procés no es pot reconstruir, com a màxim pot ser objecte de conjectures per part dels entesos La tradició teològica del passat interpretava el llenguatge…
Al voltant de Jaume Huguet
Art gòtic
Crist camí del Calvari, compartiment del retaule de Sant Agustí que la confraria de blanquers de Barcelona encarregà a Jaume Huguet el 1463 Procedeix de l’altar major de l’església del convent de Sant Agustí Vell Se suposa que havia format part de la predella Arxiu del Museu Frederic Marès – R Muro La creació d’un taller ampli i dinàmic suposa un dels aspectes més interessants i definitoris de la trajectòria artística de Jaume Huguet Gudiol - Ainaud, 1948 Les notícies documentals que informen sobre els aprenents formats al seu costat –set, però cal suposar que van ser força més–, com també…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…