Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
Sisó
El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al…
Morell de cap-roig
El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…
Martinet blanc
El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…
Fura o turó
El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…
La brema comuna i la brema blanca
Exemplars de brema comuna Abramis brama a dalt, i de brema blanca Blicca bjoerkna , a baix, en què es pot apreciar el característic cos alt i comprimit lateralment, amb el cap petit amb relació a la resta del cos d’aquests ciprínids Biopix /Jens Christian Schou La brema comuna Abramis brama i la brema blanca Blicca bjoerkna són dos ciprínids natius i d’àmplia distribució a la major part d’Europa i l’oest d’Àsia, però no són espècies pròpies de la península Ibèrica Tot i no ser apreciades per la pesca esportiva, els últims anys han estat introduïdes en diferents punts dels…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
El musclo zebrat
El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…
Sargantana cua-roja
Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
Els colors de les pintures: Hipòlit Berrens
Hipòlit Berrens va fer colors per a les pintures La seva producció va destinada a aquesta fabricació, més que a les indianes A més, acabarà la seva vida donant-se a conèixer amb un projecte de reducció del mercuri, ben allunyat de les seves activitats industrials fins aquell moment En el fons, Hipòlit Berrens era més químic que industrial Els seus coneixements no li impedien de treballar amb elements ben diferents I és el que va fer A més, per a fabricar els seus colors utilitzava productes químics bàsics, més que matèries vegetals o minerals La seva fàbrica era a Gràcia, al torrent de l’Olla…