Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Rols de les dones: canvis i continuïtats
Camió de recollida de joguines per als infants d’Aragó, Barcelona, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Pel juliol del 1936, l’alçament militar va generar una immediata resposta en massa per part de les dones, que es van mobilitzar en contra de Franco i l’agressió feixista Van ser protagonistes actives al llarg de tota la guerra, durant la qual es van comprometre en accions socials, econòmiques i militars i es van organitzar a una escala sense precedents quant a l’amplitud Van crear organitzacions de dones amb l’objectiu polític de combatre el feixisme, i van promoure un nou moviment femení…
Palestra, un projecte cívic catalanista
Grup de Palestra invitat a la festa federal de les sokols , Praga, juny-juliol del 1932 FJF / GS Palestra, Organització Nacional de la Joventut Catalana, destacà com a projecte cívic i cultural En la seva activitat també inclogué un projecte esportiu i una voluntat de ser present puntualment en la política Palestra formà part d’aquell àmbit multiforme d’institucions i entitats que no participaven directament en el joc polític, però que formaven part del catalanisme L’origen s’ha de cercar en la reflexió iniciada per Josep Maria Batista i Roca, des de la base de l’excursionisme, sobre el…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
1518-1555: El descobriment de l'imperi
A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…
L’hospital de la Santa Creu de Barcelona
Art gòtic
Sala de l’ala de llevant, amb arcs de diafragma, segurament la primera que es va construir BC – RMarco Introducció Al principi del segle XV i abans de la fundació de l’hospital de la Santa Creu, la ciutat de Barcelona disposava de diversos hospitals per a l’assistència de malalts i pobres el del canonge Pere Desvilar o de la Ciutat, el de Bernat Marcús, el del canonge Colom, el de Sant Macià o de Pere Vilar, el de Santa Margarida o dels Masells i el de Santa Eulàlia del Camp Amb tot, l’atenció benèfica era molt precària, de manera que l’1 de febrer de 1401 el Consell de Cent rebé el projecte…
Un any de COVID-19
Realització d'una prova PCR Antecedents i inicis de la pandèmia La pandèmia de la COVID-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 és filla de la globalització La mobilitat de persones, de productes a gran escala, el canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat, la contaminació durant els darrers cinquanta anys han fet que un brot epidèmic esdevingui pandèmia en un temps molt breu Teníem moltes alertes, però no se'n va prendre consciència La infravaloració de fenòmens anteriors d’infeccions ha portat a l'emergència sanitària de la COVID-19 Igual que el canvi climàtic, la desídia ha…
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va …
L’arquitectura de transició del segle XI al XII
Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…
Tomàs Coma i els Quadras
Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó familiar al…
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…