Resultats de la cerca

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…

El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…

Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’expressivitat de la…

Introducció Ja ha estat assenyalada la importància de la influència francesa en el període de la recepció de l’estil gòtic a Catalunya, si bé de forma puntual en les escultures del taller de Sant Bertran de Comenge També amb relació a l’obra del mestre Bartomeu, que un sector de la crítica ha arribat a suposar francès La importància dels contactes de Catalunya amb l’art que es va fer en els territoris que avui coneixem com França va continuar durant la primera meitat del tres-cents, més enllà del moment de l’assumpció de l’art gòtic Sovint, però, aquests contactes artístics no es van veure…

Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…

La Sala de Contractacions de la Borsa de Barcelona Cap a mitjan dècada dels setanta feia gairebé trenta anys que l’economia dels països occidentals experimentava un procés de creixement pràcticament ininterromput Havia estat, sense cap mena de dubte, el període més expansiu de l’economia occidental Espanya i Catalunya, com hem vist, van participar d’aquest creixement, encara que s’hi van incorporar amb retard Aquest procés de desenvolupament econòmic i de millora dels nivells de vida —que s’havia arribat a suposar permanent— va trobar el seu punt final a la darreria del 1973 El vell conflicte…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…

Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…

La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…

Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…