Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Estudiosos i diccionaris de la llengua
L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…
El poblament humà de les sabanes
La història de les poblacions del continent africà Gairebé ningú no discuteix que les sabanes, i més concretament les sabanes africanes, probablement les de l’Àfrica oriental i meridional, han estat el bressol de tots els humans actuals, com abans ho fou de la família dels homínids Per això, abans de tractar del poblament humà de les sabanes de tots els continents es dedicarà una atenció particular als processos de poblament del continent africà com a conjunt i a les…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
El poblament humà de les selves temperades
L’origen i la diversitat del poblament el cas de l’Àsia oriental Com correspon a la fragmentació i dispersió del bioma, els orígens dels grups humans de les diferents àrees de selves temperades del món també són molt diversos, i estan més relacionats amb els grups de les àrees veïnes d’altres biomes que amb els del mateix bioma dels diferents continents —pobles na-dené i amerindis del NW de l’Amèrica del Nord, altres pobles amerindis de la resta de selves temperades americanes, aborígens australians i tasmanians a les d’Austràlia i Tasmània, pobles caucàsics, indoeuropeus i turquesos a les…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Epigrafia altmedieval de Tortosa
Art romànic
Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…
Autogovern i administracions autonòmiques
No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…
La fi dels somnis compartits
El matí del 29 de desembre de 1874, a un quilòmetre de Sagunt, Martínez Campos proclamà Alfons de Borbó rei d’Espanya Com en l’intent de Sant Carles de la Ràpita, aprofità que bona part de l’exèrcit estava travat per la guerra carlina, però aquesta vegada ningú no formulà contra el general colpista retrets d’oportunisme i falta de patriotisme Martínez Campos no va ser vist com un traïdor, com Ortega, sinó com un patriota conseqüent que anava a posar ordre S’iniciava així, accidentalment des del País Valencià, la Restauració La proclamació d’Alfons XII es feu enmig de la indiferència general…
Els mots modernisme i modernista en català
J Tersol Programa de mà del Teatre Català Romea 1907 Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya FF Els lexemes modernisme i modernista són de formació normal a partir de l’adjectiu modern , és a dir són derivats d’aquest adjectiu preexistent en català, el qual consta enregistrat als repertoris lexicogràfics catalans amb el significat de «propi del temps present o dels temps veïns al nostre» L’esmentat adjectiu és un manlleu medieval efectuat pel català al llatí apareix ja en l’obra de Francesc Eiximenis i en altres autors dels segles XIV i XV, on és usat ja amb el significat actual,…
El poblament humà de les estepes i les praderies
Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina