Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Dona i fecunditat
L’índex sintètic de fecunditat o nombre de fills per dona ha retrocedit, a escala mundial, significativament en les últimes dècades L’any 2002 era de 2,8 fills, per bé que en una primera aproximació cal assenyalar que aquesta xifra és el resultat de dues grans situacions molt contrastades la dels països desenvolupats amb un índex d’1,6, és a dir, per sota del teòric llindar de reemplaçament de les generacions que s’estableix en 2,1 i la dels països subdesenvolupats, amb un índex de 3,1 3,5 si es deixa la Xina a part Als estats desenvolupats, s’observen poques diferències entre els estats A…
Qatar

Aspecte del paisatge desèrtic de Qatar
© Lluís Prats
Estat
Península
Emirat independent de l’Aràbia oriental, que ocupa una petita península que s’endinsa en el golf Pèrsic i limita, al S, amb l’Aràbia Saudita; la capital és Doha.
La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…
Lliga Àrab
Associació d’estats àrabs fundada al Caire el 22 de març de 1945 per Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban, Transjordània (des del 1949, Jordània), l’Aràbia Saudita i el Iemen.
Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait 1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina 1976, Djibouti 1977 i les Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en…
Ormuz
Estret marí
Braç de mar entre l’Iran, al N, i la península d’Oman, al S, que uneix el golf Pèrsic amb la mar d’Aràbia.
Té 60 km d’ample en el punt més estret
mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars…
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
Fertilitat d’importació
Els deserts i les més antigues cultures de la humanitat es troben de costat L’espècie humana s’originà a les sabanes tropicals de l’Àfrica oriental, i fou allí on els nostres avantpassats del Pliocè desenvoluparen un estil de vida particular i se separaren de la resta de primats superiors Però al llarg de l’evolució, els humans anaren ocupant els diferents biomes terrestres, l’un darrere l’altre, entre els quals el dels deserts Els grans rius que en solquen les valls i hi importen la fertilitat allòctona permeteren la florida d’aquelles civilitzacions de l’antigor Foren les grans cultures…
Ḫuran
Estret marí
Pas marítim, a l’estret d’Ormuz, entre l’illa de Qešm i part de la zona costanera de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
El creixement de la població
Aquest mapa, elaborat amb les dades que publica l’Informe del Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i les de la Divisió de Població de les Nacions Unides, mostra la taxa mitjana de creixement de la població entre els anys 1975 i 2000, i va acompanyada amb els gràfics que palesen quins són els escenaris de previsió de creixement per continents entre l’any 2000 i el 2050 Després de l’acceleració experimentada des de la Revolució Industrial, la taxa de creixement sembla que ha entrat en una fase d’alentiment progressiu des de mitjan anys setanta Com a…