Resultats de la cerca

Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…

La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…

Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…

Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que viuen en els…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

Amb gairebé 700 espècies, la majoria distribuïdes per tot el món, els mixomicets constitueixen el grup de fongs ameboides més important Es presenten en una gran varietat d’hàbitats La fase vegetativa, el plasmodi , és bastant fàcil de cultivar en el laboratori i ha estat emprada en un gran nombre d’estudis genètics i citològics Els seus cossos fructífers, sovint petits i efímers, figuren entre els més bells del món viu Cicle vital d’un mixomicet típic una fisaral Hom ha representat en blanc la fase haploide, i en taronja la diploide, i hi ha indicat 1 espora haploide madura, 2 germinació de l…

Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…

L’aprofitament d’uns recursos hídrics insuficients o inabastables Balanç hídric d’algunes espècies vegetals del desert de Karakum Les plantes del Karakum tenen sempre un dèficit d’aigua molt baix, i molt allunyat dels valors determinats experimentalment com a letals El potencial osmòtic és elevat només en les halòfites Haloxylon , Salsola , adaptades a medis salins, mentre que les altres espècies presenten un valor alt únicament durant els períodes de secada Les taxes de transpiració són molt variables tal com s’esperaria, prenen valors més baixos en les plantes llenyoses com arbres i…