Resultats de la cerca
Es mostren 4702 resultats
La sargantana pallaresa
Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses i…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
Llobet i Guri, a Calella
Josep Llobet i Guri El Mercurio , 1931 Josep Llobet i Guri donà un fort impuls a les societats creades per ell amb seu a Calella L’empresa Llobet i Guri, de Calella, té les seves arrels en un mitger barceloní que es deia Miquel Recasens Si hem de creure el que diran els seus successors, Miquel Recasens inicià les seves activitats l’any 1835 La primera referència directa, però, és del 1860, quan presentà els seus productes a l’Exposició Industrial que se celebrà a Barcelona aquell any Eren mitjons de fil, de cotó, de llana i d’estam de totes menes Tenia el despatx a la Rambla dels Caputxins,…
Crèdit Agrícola Català (1881-1924)
La Companyia Agrícola Catalana El 23 de setembre de 1846 es constituí a Barcelona aquesta societat anònima, amb un capital de 9 milions de rals —2 250 000 pessetes—, representat per 4 500 accions de 2 000 rals cadascuna L’empresa es proposava l’explotació agrícola en terrenys situats darrere de Montjuïc Aquesta societat no va tenir l’autorització fins cinc anys més tard —8 de gener de 1851—, però mentrestant ja s’havia posat en marxa Al marge dels conreus, era propietària de la pedrera Antúnez, a la mateixa muntanya i de la casa que amb aquest nom donarà origen a Cantunis Hi havia entre els…
Filipines 2013
Estat
Aspecte de la localitat filipina de Tacloban, devastada pel tifó Haiyan © FAO / J Belgrave A l’equador del seu mandat, el president filipí Benigno Aquino III va topar amb el creixent escepticisme de l’opinió pública envers la capacitat real del seu executiu per a fer front a dos dels mals endèmics del país la vulnerabilitat de l’arxipèlag davant dels desastres naturals i l’enquistament de la corrupció a les institucions de l’Estat Al novembre, el pas del tifó Haiyan va deixar milers de morts i desapareguts pel centre i sud del país, en la catàstrofe natural que es va considerar més mortífera…
Cambodja 2012
Estat
L'any 2012 va estar marcat per una disminució de la tensió fronterera amb la veïna Tailàndia, amb relació als terrenys que envolten el temple de Preah Vihear, disputat per ambdues parts des que l'any 1962 la Cort Internacional de Justícia atorgués a Cambodja la sobirania sobre el santuari Al gener, si bé el Grup de Treball Conjunt GTC entre Cambodja i Tailàndia va decidir impulsar operacions de neteja de mines antipersones a la zona desmilitaritzada provisional, cap de les parts no es va avenir a retirar-ne les tropes, contravenint el requeriment de la Cort Internacional de Justícia del 2011…
Colòmbia 2012
Estat
El president Juan Manuel Santos va continuar amb l'agenda política reformista, iniciada amb una profunda transformació de l'Administració, i va seguir amb una proposta de reforma fiscal i de les pensions, a més d'una modificació del sistema judicial Entre les reformes estructurals, al començament d'any va entrar en vigor la Llei de víctimes i de restitució de terres, que preveu el retorn de les terres als antics propietaris i camperols, amb un repartiment de gairebé 3,5 milions d'hectàrees provinents de les confiscacions als narcotraficants i a les organitzacions armades irregulars Amb…
La indústria al món i als Països Catalans
Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el del producte acabat es…
La indústria nova
El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…