Resultats de la cerca

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…

Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb lade sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix…

La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…

C’est oublier l’immense domaine de la littérature de voie orale qui, pendant des siècles, est malgré tout parvenu à satisfaire les besoins d’art, d’éducation et de rêve d’une enfance qui dans sa grande majorité ne savait pas lire ou n’était pas destinée à apprendre a lire Marc Soriano Vida i paraules Aquells que pronunciaren en el passat i aquells que avui tornen a pronunciar les paraules que quotidianament es fan servir, tant si arriben des de la nit del temps com si es desprenen de l’actualitat més pròxima, tant si han sorgit en un barri perifèric d’…

De la tècnica a la comunicació Quin significat té per a nosaltres, avui dia, la paraula art En què pensem quan la sentim pronunciar És probable que pensem immediatament en un quadre, una escultura, un monument arquitectònic, o potser en una gran obra literària, una peça musical, una pellícula, una obra de teatre o un ballet Si ens aturem a reflexionar-hi, recordarem que aquest terme també s’associa a manifestacions molt diverses que, aparentment, no sembla que tinguin res d’artístic l’art culinari, l’art de la caça, l’art militar, l’art eqüestre però també l’art del metge, del ferrer, del…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…

Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…