Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
Canvis socials i societat industrial
Cartell de propaganda oficial per a les eleccions sindicals del 1966 AF/AHC Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, l’estructura social dels Països Catalans va sofrir unes fortes transformacions econòmiques i laborals que obriren el camí cap a la consolidació de la societat industrial, amb certes peculiaritats degudes a la manca d’un marc democràtic Tanmateix, al final del període s’endevinava l’inici d’una nova fase, anomenada postindustrialista o de capitalisme avançat, que va comportar grans reestructuracions en l’àmbit econòmic i laboral i també importants transformacions…
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals
La pressió antrópica i la contaminació La zona litoral és una àrea problemàtica com cap altra, en termes de gestió ambiental Els occidentals pensen de seguida, en abordar aquesta qüestió, en els problemes derivats de la pressió humana sobre els sistemes naturals i en la contaminació, inquietud legítima perquè respon a un repte real, però abans encara que aquesta mena de conflictes, hi ha la tragèdia de les condicions de vida de les mateixes poblacions humanes litorals, especialment en els països asiàtics L’excessiva concentració demogràfica La densitat de població humana, en efecte, és molt…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
Sexualitat i reproducció
La reproducció humana L’ésser humà, al començament de la seva existència, és una sola cèllula procedent de la fecundació de la cèllula germinal femenina, l’òvul, per part de la cèllula germinal masculina, l’espermatozoide El nucli d’aquesta cèllula inicial resulta de la fusió dels nuclis de les dues cèllules germinals o gàmetes, i conté 46 cromosomes, que són el patrimoni genètic característic de l’espècie humana vegeu "Les lleis de la genètica" La formació i maduració dels gàmetes masculins i femenins té lloc a l’interior d’òrgans específics sota l’acció i el control de complexos processos…