Resultats de la cerca
Es mostren 26384 resultats
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…
Castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…
Migracions internacionals i noves formes de racisme
Musulmans orant a la mesquita, Vilanova i la Geltrú, gener del 2006 Ll Gené-AFP-Getty Images La literatura científica coincideix a afirmar que no existeixen les races en termes biològics de manera que el terme esdevé merament una construcció sociohistòrica, variable en el temps i l’espai, que pretén justificar determinades desigualtats socials a partir de les diferències físiques Ara bé, encara que el racisme basat en la desigualtat biològica pràcticament hagi desaparegut, el racisme entès com a factor estructurador de la desigualtat continua tenint plena vigència en les societats actuals Des…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi
Música
Compositor italià.
Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…
,
Miquel Puig, abat de Santa Maria de Serrateix (1542-1545)
El 22 de juliol de l’any 1542, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Puig, abat del monestir benedictí de Santa Maria de Serrateix i canonge de Barcelona diputat militar Martí Joan de Meca i de Marquet, donzell de la vegueria d’Urgell diputat reial Francesc Giginta i Mestre, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Berenguer de Tort i de Fiella, canonge de Lleida diputat reial Joan Alta-riba, donzell de Cervera diputat reial Francesc Albanell, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel Puig Tortosa – Lleida 1559,…
Consideracions sobre la fauna de peixos continentals de Catalunya
El gobi ibèric Gobio lozanoi és un ciprínid que habita a les conques del sud-est de França i a bona part de la península Ibèrica Descrit com a nova espècie l’any 2004, fins llavors les poblacions ibèriques havien estat considerades allòctones i pertanyents a l’espècie G gobio Adolf de Sostoa Actualment la fauna de peixos que habita les diferents masses d’aigües continentals a Catalunya és integrada per un total de 53 espècies, incloent les espècies més importants catàdromes és a dir, que des dels rius o les llacunes van a reproduir-se a la mar, anàdromes espècies marines que fresen a les…
Les comunitats de crustacis de les basses temporànies del País Valencià
Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…
Les molses o briates
Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…