Resultats de la cerca

Santa Isabel cuidant malalts acompanyada de les seves serventes, al retaule de Sant Bartopmeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona, obra de Guerau Gener Bartomeua Bou, vídua del noble Francesc de Santcliment, encarregà aquest retaule a Guerau Gener el 1400 Inicialment es va collocar en una capella del claustre de la catedral i més tard es traslladà a una altra de l’interior Segons la Llegenda àuria , Isabel d’Hongria, casada amb Lluís IV, landgravi de Turíngia, era molt caritativa i fundà un hospital de pobres i malalts, que cada dia visitava dues vegades, escena que recull la pintura…

L’arribada d’artistes estrangers als països de la Corona d’Aragó, tal com s’estudia en el capítol anterior, afavorí la renovació del paradigma figuratiu d’acord amb el nou llenguatge internacional, però aquesta renovació també es va donar gràcies als intercanvis entre els diversos països que pertanyien a la Corona Amb anterioritat, alguns artistes catalans influïts per la pintura italianitzant havien difós aquest llenguatge als altres territoris de la corona catalanoaragonesa La pintura valenciana palesa inicialment el pes important que va tenir la cultura figurativa catalana, principalment l…

La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…

Aspecte general extern dels hexacorallaris i detalls de l’esquelet A Exemplar d’actiniari i detalls de la base d’un mesenteri A’ , de la part apical de la columna que conté l’esfínter A " i de la disposició dels septes del seu esquelet A"’ B exemplar de ceriantari i disposició dels septes B’ C colònia de zoantaris i disposició dels septes C’ D colònia de madreporari i disposició dels septes D’ 1 Tentacle , 2 boca , 3 disc oral , 4 faringe , 5 gònades , 6 musculatura longitudinal , 7 sifonòglifs , 8 esfínter , 9 musculatura basilar , 10 septe o mesenteri , 11 disc basal , 12…

L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les diferents latituds, des de les…

Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…

Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…

El manierisme italià L’època de gran creativitat que havia caracteritzat la primera part del segle XVI a Itàlia pren una altra orientació menys optimista i brillant a partir d’aleshores Pertorbada pel conflicte de consciències que deriva de la ruptura religiosa de la Reforma i del consegüent autoritarisme de la Contrareforma catòlica, la segona part del segle XVI és l’època de crisi del Renaixement En el terreny artístic i literari, l’adhesió cada vegada més rigorosa al classicisme deixa entreveure el neguit, la malenconia, la sensualitat reprimida, trets que marquen l’abandó de les…

El món antic La història del treball humà va començar molt abans que no ho fes la història documentada i escrita Amb el descobriment del foc es van iniciar noves activitats que anaven molt més enllà de la talla de les pedres per a fabricar armes i eines Posteriorment, amb el desenvolupament de l’agricultura es va consolidar un nou “ofici”, el d’agricultor, ben aviat unit al de comerciant dels propis productes Amb l’aparició de les primeres poblacions estables també es van fer progressos rapidíssims en el camp cultural i tecnològic que van desembocar en la civilització dels metalls al costat…

El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…