Resultats de la cerca

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

La llacuna de l’Encanyissada tocada pel sol del matí al fons, la serra de Montsià Jaume Orta El delta de l'Ebre 17, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’Ebre, forma en el tram final un dels deltes més extensos de la Mediterrània 320 km 2 La gran diversitat d’ambients i l’encara excellent grau de conservació fan que sigui la zona humida més important dels Països Catalans i la segona, després de la Camarga, de la Mediterrània occidental El delta de l’Ebre, endinsat uns 22 km en l’ambient marí, té una forma lobulada ja…

La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…

La Mediterrània era una mar pràcticament tancada, amb una única obertura a l’estret de Gibraltar que la comunicava amb l’oceà Atlàntic, fins que l’obertura del canal de Suez, a la darreria del segle XIX, va permetre comunicar-la amb la mar Roja Aquestes dues connexions, una natural i l’altra artificial, juntament amb les introduccions voluntàries i involuntàries produïdes pels humans, són les que permeten intercanvis faunístics entre la Mediterrània i les mars adjacents i avui dia també directament amb altres de més allunyades La variabilitat climàtica natural juntament amb la induïda per les…

Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…

Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud…

La pugna de la vida en condicions adverses La gruixuda coberta de neu hivernal sovint constitueix un bon refugi per als petits animals de sang calenta que viuen a la tundra Les perdius Lagopus hi excaven un forat on s’aturen a descansar fins que se senten amenaçades per algun perill aleshores surten volant ràpidament per la sortida oposada a la que han entrat Els lèmmings i altres petits mamífers passen la major part de l’hivern en caus excavats a la neu, que recobreixen amb fulles i herbes també obren galeries per alimentar-se, ja que els hàbitats subnivals són l’únic lloc on en ple hivern…

El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…

El 22 de juliol de l’any 1644, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç – Ripoll 1696, abat de Sant Pere de Galligants diputat militar Joan d’Argensola Copons i Clariana, domiciliat a Barcelona diputat reial Onofre Aguiló, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pere Quer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Josep d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Baltasar Soler, ciutadà honrat de Girona Malgrat ser figura senyera d’un període crucial de la història de…

El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…