Resultats de la cerca

La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del damunt Jesús…

L’aligot vesper Pernis apivours és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous El color del plomatge és molt variable en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella a la dreta és més grisosa que el mascle a l’esquerra El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol Oriol Alamany L’aligot vesper…

Els cérvols Cervus elaphus , dels quals veiem un exemplar mascle a la fotografia, constitueixen els cèrvids més grans de la nostra fauna llur pes pot arribar als 200 kg en els mascles Habiten tota mena de boscos, preferentment aquells on hi ha clarianes Com la resta de cèrvids, muden cada any la seva cornamenta, que només ostenten els mascles Ramon Torres El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets dels Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials i privades realitzades amb finalitat cinegètica En altres èpoques, van poblar els seus boscos en estat salvatge Del…

Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…

Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses i…

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…

Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…

Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…

La Revolució Industrial va donar al cotó un paper de protagonista en els canvis que imposava, conjuntament amb el carbó i el ferro Són, segurament, les tres primeres matèries fonamentals el carbó com a font d’energia, el ferro com a component de les màquines i el cotó com a producte manufacturat per excellència La Gran Bretanya perdé al final del segle XIX la seva gran colònia americana —els Estats Units— que era la primera potència mundial productora de cotó, però durant el segle XIX bastí un imperi colonial immens, dins del qual protegirà la producció de la planta l’Índia, les illes del…

Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…