Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…

Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…

Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…

Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…

Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…

Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…

Anunci de la fàbrica de gèneres de punt Colomer Germans, societat en comandita, de Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880, que serà continuada el 1902 per Colomer Germans Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880 en crear Narcís Colomer i Fills Quaranta anys abans 1842 trobem un Joaquim Colomer, fabricant de teixits de cotó amb mescla, a la mateixa ciutat, al carrer d’en Moles En desconeixem la possible relació de parentiu La maquinària era alemanya L’empresa proveïdora, tal com era costum, envià un tècnic seu per fer…

La vinya de conreu és una planta sensible a moltes malalties, entre les quals destaquen les fúngiques i les produïdes per nematodes que n’ataquen les arrels Moltes d’aquestes malalties provoquen una disminució o una pèrdua total de la producció a causa de la destrucció dels fruits, però no pas la mort de la planta Al final del segle XIX, però, les vinyes europees patiren una devastació gairebé total, un naufragi provocat per un petit insecte que passà d’un comportament inofensiu a la virulència més extrema la filloxera Filloxera Phylloxera vastatrix " Roman Montull / ECSA La filloxera…