Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap…
La capella reial de Santa Àgata de Barcelona
Art gòtic
Capçalera de la capella Reial de Santa Àgata de Barcelona Els anys del regnat de Jaume II són, en molts aspectes, un dels punts culminants de la Catalunya medieval És un període d’enfortiment de l’autoritat del monarca, que va emprendre un ambiciós programa de renovació dels seus palaus En el de Barcelona, Jaume II decidí bastir-hi una capella, inicialment i fins al segle XVII sota l’advocació de Santa Maria Les obres van començar vers el 1302 i eren pràcticament enllestides del tot el 1311 Als murs de l’església hi ha esculpits molts escuts amb les armes reials, i a l’absis poligonal es…
Roses
Roses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…
El Berguedà
Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…
Transició
L’imperi carolingi al començament del segle IX Antiguitat, antiguitat tardana i alta edat mitjana tres denominacions que indiquen una cronologia Interpretades des de l’angle de l’evolució social, aquestes seqüències podrien traduir-se com l’època de plenitud del sistema antic fins al segle III la primera la de crisi i recomposició d’aquest sistema segles III-VII la segona i la de transició al sistema feudal segles VIII-X la tercera El primer problema és definir la noció de sistema, que vol suggerir la idea d’una totalitat social de la producció material a la cultura…
Sant Feliu de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga collegiata de Sant Feliu de Girona, al peu de la catedral i davant el portal de Sobreportes TAVISA Aquesta important església és situada a la part nord del nucli històric fortificat, bé que fora d’ell, davant del gran portal de Sobreportes Es va construir al peu de l’antiga via romana sobre l’àmbit d’un antic cementiri que hom creu que s’aixecava sobre el martyrium erigit en honor del màrtir Feliu Mapa L 39-13334 Situació 31TDG 857488 Es troba a la dreta de l’Onyar, un xic enfilada i accessible per una escalinata de la seva façana principal, que no s’utilitza…
Miniatures d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Liber Iudicum Popularis El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 6v-7, amb les praetitulationes emmarcades per sengles franges rectangulars ornades amb entrellaços a manera de tapís © Patrimonio Nacional - Madrid El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 21 i 96v, amb els darrers quatre mesos del martirorium o calendari, emmarcats i separats alhora per columnes i arcuacions que formen un clos tancat, i amb l’arbre genealògic, configurat per una piràmide amb tronc de la qual sorgeixen elements vegetals i caps d’animals Patrimonio Nacional - Madrid El monestir d’El Escorial…