Resultats de la cerca

Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben representada i als…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…

Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…

La família Brujas La família dels Brujas és extraordinàriament complexa i està formada per diverses branques i diversos negocis industrials Hi ha els Brujas i Servat i els Brujas i Pelliser, a l’origen de la que serà L’Electricitat, SA els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas i Torras Per a la nostra història ens interessen aquests darrers i, concretament, la branca formada per Agustí Brujas i Torras, casat amb Antònia Romeu A Brujas, Fill i Companyia, encapçalada per Agustí Brujas i el seu fill Mateu, es dedica a la fabricació de teixits de llana de qualitat Això vol dir bons i cars…

Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material …

“Tri assenyalà les plantes excitat, i no pas perquè fossin extraordinàries o li desvetllessin cap mena d’interès botànic Era que la majoria tenien els brots superiors rosegats A la vista de les lesions, d’un voraviu ben clar i encara tendre, resultava evident que havien rebut mossegades feia ben poc, potser el dia abans mateix Tant Tri com jo ens n’adonàrem de seguida, perquè aquesta mena de coneixements són bàsics a la selva «Son duong», exclamà I afegí en un vietnamita elemental a fi que poguéssim entendre’l «aquí ha menjat la cabra salvatge»” Aquest fragment pertany al diari de camp de l’…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, i del també eclesiàstic Bofifaci Ferrer Ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric , gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó…