Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes de la capella de Santa Anastàsia després de la seva barroera destrucció M Anglada Aquesta capella es troba al cim d’un pla situat a 800 m d’altitud sobre el nivell del mar, que forma la serra de Naval, prop del mas Cervera En aquest pla hi ha un càmping de caravanes Mapa L37-14364 Situació 31TDG496247 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà dreta, cap a llevant, abans del quilòmetre 15 de la carretera de Palautordera a Seva La pista, de 2,4 quilòmetres de recorregut, és senyalitzada amb rètols que indiquen a Can Cervera MAB Història La capella de Santa…

Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’adverbi Les…

Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra,…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…

Entre les cariofíllides sovintegen les plantes de fulles oposades i flors actinomorfes i pentàmeres Moltes, com ara la flor de nit Mirabilis jalapa , duen un sol verticil periàntic, d’aparença petaloide, bé que protegit a la seva base per unes bràctees extraflorals en forma de calze Es tracta d’una planta que procedeix de zones tropicals, àrea de màxima concentració de la subclasse, i que ha esdevingut molt popular a casa nostra com a planta d’ornament per la seva facilitat de cultiu La pollinitzen papallones nocturnes, atretes per la intensa fragància que desprenen les flors a…

La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de…

Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments d’àmbit local…

Àrea de nidificació de la tallareta vulgar Sylvia communis als Països Catalans Maber, original dels autors A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb…

El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…