Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
El son
Educació
Durant el son el cervell continua actiu fent unes funcions necessàries per a obtenir de l’organisme el màxim rendiment durant el dia El cos humà està programat mitjançant un rellotge biològic, per a dormir de nit i estar desperts de dia El cervell, quan es fa fosc, secreta una substància, la melatonina, que convida a la son Això explica que la qualitat del son durant el dia mai no sigui com la de la nit El son és un estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència i la voluntat estan suspeses totalment o parcialment, i les funcions orgàniques resten, per tant,…
Rússia 2010
Estat
L’any 2010 es va caracteritzar per una lenta recuperació de l’economia russa, però també de la confiança que aquest país genera en el món, i molt especialment a Occident Pel que fa a l’economia, 2009 va ser un any tràgic, amb la pèrdua del 7,9% del PIB, una inflació de l’11,7% i un atur del 8,4% El 2010, tanmateix, va donar xifres molt més optimistes el PIB, segons els càlculs de l’FMI, va créixer gairebé el 4% s’ha situat en una bona posició per recuperar en un any més el nivell del 2008, la inflació es va estabilitzar al 6,5% i l’atur va baixar lleugerament fins al 7,5% Tot plegat va…
Musaranya comuna
La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil…
ermini

Ermini
soumyajit nandy (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, d’uns 35 cm de longitud des del musell fins a la punta de la cua, i de pelatge delicat i molt suau que ofereix distintes tonalitats segons les estacions, blanc a l’hivern i vermell groguenc a l’estiu.
Habiten en una gran part d’Europa i Àsia, i també a l’Amèrica del Nord, entre els 1000 i els 3000 m d’altura Als Països Catalans hom els troba als Pirineus
camperol

Camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí
brocolet
Botànica
Agronomia
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres acabats amb espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d’espàrrec.
Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya També és coneguda amb els noms comercials Bimi , Asparation , Broccolini , Sweet baby broccoli i Tenderstem
La vall de Benasc
El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…
La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera
La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina