Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…
La literatura: de l'edat mitjana al Renaixement
L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…
Martorell
El pont del Diable de Martorell, damunt el Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del Llobregat en el lloc de confluència amb l’Anoia, riu que travessa pel mig el seu territori.
Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell confronta amb Sant…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus constructors perseguien una monumentalitat que s’…
L’escultura a Sicília al segle XV
Art gòtic
Façana de la catedral de Messina, amb el portal major La seva decoració va ser encarregada, al principi del segle XV, a Antonio Baboccio da Piperno Es pot atribuir a la mà d’aquest pintor, escultor i orfebre la decoració dels muntants i la Mare de Déu amb el Nen ©2003 Foto Scala, Florència – Fotografica Foglia La investigació sobre la producció escultòrica gòtica a Sicília mostra un panorama dinàmic de mobilitat d’artistes i circulació d’obres que, iniciat el segle XIV, s’integrarà durant el segle XV en les tendències estilístiques del Renaixement italià Durant la primera meitat del…
Els comtes de Rosselló fins el 1172
Art romànic
Gaucelm 812-832 Fou també comte d’Empúries 816-32 i marquès de Gòtia 829-32 Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat de Septimània El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li’n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Retornat a la gràcia…
El territori
El territori és l’element físic que primer identifica un país Una nació amb mar, amb muntanyes, amb boscos o amb planes, no és igual que una que no en té, o que li manca algun d’aquests elements En molts casos, també, la configuració física, geogràfica, climàtica i paisatgística del territori influeix en el caràcter i en la manera de ser de la gent que hi viu No oblidem, per exemple, tot el que la tramuntana significa per a l’Empordà Per altra banda, l’entorn físic i el clima determinen molt els costums de la població els horaris, l’economia, els tipus d’activitats, la cultura En aquest…
Maig 2017
Dilluns 1 El vicepresident Junqueras, en visita oficial als Estats Units El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta…
L’organització religiosa de la Conca de Barberà
Art romànic
La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina