Resultats de la cerca

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per sota de la…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…

L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja…

La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…

Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…