Resultats de la cerca
Es mostren 4821 resultats
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVII
Mentre la Catalunya del sis-cents anava superant les successives crisis econòmiques i s’imposava una línia ascendent que culmina en la gran expansió del segle següent, políticament la guerra dels Segadors va partir el període en dues meitats ben diferenciades, la segona de les quals condueix el país a la pèrdua dels privilegis i de les prerrogatives Si es divideix el segle en períodes a partir de criteris formals, es poden diferenciar les etapes següents del 1600 al 1660, va perviure al principi un classicisme «renaixent», que més endavant va donar lloc a un classicisme «barroc» del 1660 al…
La Segarra
Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…
La dramatúrgia festiva
Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…
Les tècniques culinàries i l’alimentació
Productes bàsics La gran diversitat de productes alimentaris a l’abast és una de les principals característiques de l’oferta actual de béns de consum Una passejada pels mercats de tot Catalunya mostra una molt extensa varietat de fruita, verdura, hortalisses, carn, peix, espècies, etc Uns productes que procedeixen dels llocs més allunyats del món i que ho fan en una seqüència estacional que les generacions anteriors no coneixien Poder menjar tot l’any productes d’horta de la temporada com ara mongeta tendra o maduixots és un dels fets sorprenents d’aquesta nova cultura alimentària Poder…
Éssers vius i informació
Les regles del joc La diversitat, l’escala i el temps Hi ha una gran varietat d’éssers vius L’organització de cada individu és jeràrquica Unes entitats són formades d’altres entitats menors i aquesta organització es reflecteix en les relacions funcionals També es descobreixen relacions jeràrquiques en els ecosistemes, formats per molts organismes individuals, generalment de diferents espècies Hom pot suposar una relació reproductiva o de descendència entre els individus d’una mateixa espècie entre individus de diferents espècies hi poden haver relacions de tipus molt divers Per exemple, unes…
Portugal

Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
El poblament humà de les selves plujoses
L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…
La història de la vida
El fenomen vital La vida i el planeta blau No coneixem actualment cap evidència de l’existència de vida fora del nostre planeta És cert que hi ha molècules orgàniques complexes a l’espai interstellar, i també que alguns dels meteorits que cauen a la superfície de la Terra en contenen, però els fenòmens que avui associem a la vida capacitat de control del medi intern i dels bescanvis d’energia i aliments amb l’exterior, multiplicació i desenvolupament de nous organismes a partir d’estructures especialitzades en la conservació i la transmissió d’informació genètica, etc no es limiten a la…
El Segrià
Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…