Resultats de la cerca

Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros, descuentos…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per sota de la…

Situació L’església de Sant Sadurní és al petit nucli agrupat del poble de Montiró, al sector de llevant de l’extens terme municipal de Ventalló, a la plana, entre les poblacions de l’Armentera i Viladamat Mapa 296M781 Situació 31TEG05967 Hom pot arribar a Montiró per la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Des de Viladamat el poble es troba un cop fets 2 km i després de passar el lloc de Pelacalç, 2 km abans de l’Armentera JBH Història Montiró és documentat l’any 959 entre els llocs on tenia possessions Riculf, que li foren donades pel rei Lluís el d’Ultramar, i que el comte Gausfred…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

Situació Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert ECSA - A Roura Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” Història Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de desembre de…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…