Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Tombes del Clot dels Nens Xics (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà…
Fase de dilatació del part
La fase de dilatació és la primera del part, durant la qual es produeix l’obertura del coll uterí i es modifiquen d’altres estructures, fets imprescindibles perquè el fetus pugui sortir a l’exterior Es considera que aquesta fase s’inicia quan el diàmetre de l’orifici que comunica l’úter amb la vagina és de 3 cm i s’acaba quan ateny els 10 cm, diàmetre suficient per a permetre la sortida del fetus Així, doncs, en aquesta fase les contraccions uterines van produint una modificació progressiva del coll de l’úter, fins que permet la sortida del fetus El procés de dilatació en les dones primípares…
Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze
L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…
Fisiologia i mètode de la lactància materna
L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació , que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries L’hipotàlem, on es…
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans, alguns dels quals…
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Santa Eugènia de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Mur amb opus spicatum de l’església, situada al costat d’un vell i derruït paller del mas del seu nom ECSA – A Villaró Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat Mapa 34–10215 Situació 31TCG712940 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre AVB Història L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll L’església…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina