Resultats de la cerca
Es mostren 6874 resultats
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
Les transformacions de l’Holocè
Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…
Jornalers i propietaris
L’any 1787, Arthur Young, el viatger anglès que es va fer famós pels seus escrits sobre agricultura, va remarcar en finalitzar la seva excursió a Catalunya que en aquest país “sempre que un home disposa d’una extensió de terra que pot conrear ell mateix, els resultats són bons No hi ha cap estímul comparable a la possessió d’un tros de terra en un país que manca d’altres mitjans de subsistència Els únics capitals existents a Catalunya, pel que fa a aquesta matèria, són els braços dels homes amb ganes de treballar, amb l’ajut, potser, de l’estalvi originat per la llarga contemplació d’uns…
De la vela al vapor
Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana era composta…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
L'art macrosquemàtic
Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…
Les persones sense sostre
Rodamón, sd Stockxchng Què hi ha al darrere de la imatge d’una persona sense sostre i d’un collectiu que genera recels, estranyesa, i, sobretot, indiferència social No és fàcil respondre de manera simple aquesta pregunta, ja que s’està davant d’un fenomen extremament complex, tant en el pla individual com en els plans social i polític En aquest sentit, cal fer un abordatge acurat d’aquesta realitat quotidiana a les nostres ciutats i posar en qüestió aquells estereotips i aquelles imatges preconcebudes que presenten les persones sense sostre com un ells aïllat enfront d’un nosaltres…
Televisió i classes
Càmera de televisió durant una retransmissió esportiva, sd Prisma Del 1980 al 1997, la televisió ha seguit els canvis en l’estructura de classes de la societat catalana, i alhora n’ha estat motor El 1980 hi havia dos canals de la televisió de l’Estat espanyol que, tal com deia el setmanari de Figueres “Canigó”, en el seu exemplar de comiat núm 806-807, març del 1983, “tots sabem que, en realitat, és una televisió del govern que mani en aquell moment, i totalment centralista de Madrid” Si s’hagués escrit “localista” en lloc de “centralista” la precisió hauria estat encara més gran L’única…
Pere Vall
Art gòtic
Martiri del sant, al retaule de Sant Blai de l’església de Sant Miquel de Cardona, obra de Pere Vall El rector de Sant Miquel de Cardona contractà aquest retaule el 1408 al mestre Pere Vall, fill de Cardona La seva pintura es caracteritza per l’aspecte didàctic i simple de les escenes, descrites de forma purament narrativa i desproveïdes de tot dramatisme Les composicions acostumen a tenir com a fons les muralles i les torres d’una ciutat Aquesta taula es conserva en un collecció privada EP Pere Vall, de personalitat prolífica, tot i que no gaire innovadora, segurament va ser un pintor…
El Mestre d’Estamariu o el possible Arnau Pintor
Art gòtic
Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…