Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…

Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…

Termes, cronologies i nous models Creure que un dia va existir un tot compacte que cal definir dins la categoria única de gòtic lineal és ja, per se , un acte de fe El terme gòtic lineal només es pot utilitzar per a determinar un corrent general si es té present la seva restricció formalista i les seves múltiples insuficiències a l’hora de descriure les diverses etapes que se succeïren en el temps del primer gòtic en el camp de la pintura Aquesta etiqueta ha estat útil i acceptada per la seva neutralitat i perquè no determina a priori l’origen dels models que arribaren a terres catalanes…

Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…

El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…

Situació Façana de l’església d’aquest antic i important monestir, convertit durant segles en borda i habitatge ECSA – JA Adell L’església de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins és situada a uns 2 km de Cassovall, lloc on és coneguda com “el monestir” S’accedeix a Cassovall per una pista que neix a la carretera d’Adrall a Sort, pel port del Cantó, poc abans de Pallerols del Cantó MLIC-JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG612901 Història Acta de la dotalia del monestir, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell El monestir de Santa Cecília d’Elins és…

Situació Façana de migdia a dalt de l’església de Sant Ramon, i capçalera a baix, amb el gran absis i el petit braç nord del transsepte, tal com es mostra avui dia després de la recent restauració ECSA - M Catalán L’església de Sant Ramon es troba al raval del mateix nom, al nord de la vila, fora del que fou el recinte primitiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF569812 El poble del Pla de Santa Maria és al costat de l’autopista A-2, poc abans del coll de Cabra en direcció a Lleida Des de Valls s’hi arriba per la carretera comarcal T-200 CPO Història Aquesta església fou l’antiga parroquia del Pla de…

Portada de Santa Maria de Ripoll, que té el programa iconogràfic més ampli de tot el país ECSA - M Anglada Dins de la ja llarga historiografia sobre l’art romànic a Catalunya, un dels capítols en els quals encara cal treballar molt és, sens dubte, la presentació d’un panorama complet de la iconografia desenvolupada en les diferents branques de la creació artística Potser la raó principal d’aquesta mancança és que no és possible fer-ho i, afegiríem, tal vegada fóra inútil o innecessari intentar-ho Formulat de la manera que ho hem fet, l’estudi s’hauria de centrar en la determinació de les…

Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…

Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…