Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
Lliga Regionalista
Partit polític
Partit catalanista fundat el 25 d’abril de 1901 que fou majoritari en la dreta catalana fins el 1936 i predominant en la vida política de Catalunya entre el 1914 i el 1923. Aglutinà els sectors conservadors regionalistes i catòlics, sota el lideratge social de la burgesia industrial i dels propietaris agraris, amb una àmplia presència entre professionals liberals, comerciants i classes mitjanes i un rellevant suport del clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nom de Lliga Catalana.
Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…
Penetració i difusió del cristianisme
No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…
Pau Claris i Casademunt, canonge de la Seu d'Urgell (1638-1641)
El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…
L'armament i les tècniques militars
Teories sobre l’origen de la guerra Què és la guerra Quin concepte en tenim, d’una guerra De teories sobre el seu origen, no en falten Totes elles contenen elements interessants que poden ajudar a esbossar la definició d’aquest assot social que des de sempre ha afligit la humanitat Potser, vist en termes generals, es pot estar d’acord amb l’afirmació de l’antropòleg nord-americà Marvin Harris quan diu que “òbviament, la capacitat d’esdevenir agressius i de fer la guerra forma part de la naturalesa humana Però la manera i el moment en què això té lloc són controlats per les nostres cultures,…
El marc històric de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…
La Vall d’Aran
Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
La catedral de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…
Castell de Milany (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell, amb molt pocs elements que encara resten dempeus M Anglada El castell de Milany és situat a 1 535 m d’altitud, al cim d’un turó, a la carena de la serra del mateix nom, que separa la vall de Vallfogona de les valls de Llaés i de Vidrà Mapa 294M781 Situació 31TDG413678 El camí que mena al castell surt cap a mà esquerra del carrer d’entrada del poble de Vallfogona de Ripollès La pista baixa fins al fons de la vall, i entre pastures i fagedes s’enfila per l’obaga Havent fet poc més de 6 km, quan arribem al trencall de can Sargatal i can Quillet, en…
Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses, el principal promotor del qual fou l’abat Ramon de Bianya Característica dominant en la producció de taller de Sant Joan és l’especialització en l’ús de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina