Resultats de la cerca

El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…

Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…

L’imprecís concepte de sabana La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea Ja apareix en la “ Relació sobre les antiguitats dels indis ” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “ Historia general y natural de las Indias ” 1535 és el primer de donar-ne una descripció El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una terra sense…

Laboratori de relacions socials La realització d’un ludograma, com els de la fotografia, permet representar gràficament la seqüència de rols que adopta successivament un jugador i, per tant, conèixer la seva actuació dins del joc Pere Lavega El joc, atesa la seva condició, és per sobre de tot generador de relacions interpersonals, és a dir, un laboratori de relacions, una microsocietat lúdica, que origina vivències tan simples com profundes És generador del que M Csikszentmihalyi Flow the psychology of optimal experiencer , 1991 denomina experiències òptimes De tota manera, per a entendre la…

Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…