Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
La Manufacturera de Cardes i Altres Objectes de Cuir, SA
Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…
La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA (CELO)
La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i Pagès— L’empresa…
Brasil 2009
Estat
El Govern del president Lula da Silva es va preparar al començament d'any per afrontar les conseqüències de la crisi econòmica internacional, que va provocar una accentuada desacceleració del ritme de creixement econòmic al Brasil Igualment es va produir una baixada en la línia ascendent de la recaptació fiscal, que sustenta el pla econòmic expansiu iniciat fa una dècada pel president Cardoso i continuat per Lula da Silva, que inclou també un increment de les polítiques socials amb la intenció d'anar reduint les desigualtats del país En aquest context, el president brasiler es va comprometre…
Banc del Foment de Barcelona (1881-1883)
La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…
L’elaboració d’un treball escrit en grup
Educació
En què es diferencien un treball escrit individual i un treball escrit en grup La diferència entre un treball escrit individual i un de grup no es troba en el contingut o en el resultat final del treball, sinó en el procés d’elaboració, és a dir, en la manera de fer-los El treball en grup conté els mateixos aspectes de tractament del contingut que hem vist en el treball individual Són els següents Plantejament del treball Recopilació de la informació Organització de la informació Estructuració del treball Redacció del treball Pautes per a la presentació del treball Generalment,…
Banc de Vilanova (1881-1924)
La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…
Crèdit i Docks de Barcelona (1881-1969)
Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…
Una caixa conservadora, ortodoxa i sanejada (1921-1935)
Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La…