Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
© Fototeca.cat
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor que utilitzà el pseudònim de Sempronio.
Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…
,
cinema búlgar
Cinema realitzat a Bulgària.
La nacionalització del cinema búlgar oferí els primers resultats amb l’estrena del llarg metratge Kalin Orelat ‘L’àliga Kalina’, 1950, dirigit per Boris Borozanov La producció dels anys següents fou majoritàriament dominada per films de temàtica històrica i estètica realista, fins que l’any 1957, Na Malkja Ostrov ‘A la petita illa’ de Rangel Valčanov aportà un corrent de renovació plàstica que s’estendria també cap a una certa diversificació de gèneres A la dècada dels anys seixanta, els realitzadors Metodi Andonov, autor de Bialata Staja ‘L’habitació blanca’, 1968 i Koz'at Rog ‘…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
Conducta general en els accidents
Importància de la primera assistència L’hora que segueix immediatament a un accident rep el nom d’ hora d’or , perquè és comprovat que la probabilitat que les persones afectades no pateixin seqüeles permanents i que sobrevisquin depèn principalment de l’assistència que rebin durant aquests primers 60 minuts Són especialment crítics els minuts més immediats, ja que en alguns estudis ha estat comprovat que pràcticament la meitat de les morts per accident es produeixen en els primers 10 minuts o bé en el mateix lloc de l’accident A més, també s’ha comprovat que la mortalitat es pot reduir…
La vila de Cervera
Art gòtic
L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va començar a bastir…
L’aristocràcia hispanovisigòtica: entre Orient i Occident
L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…
Limfoma
Patologia humana
Definició Són anomenats limfomes els tumors malignes originats en el teixit limfoide, és a dir, la transformació anormal d’un grup de cèllules limfoides que perden llurs característiques anatòmiques o funcionals normals i es reprodueixen de manera irregular i exagerada, primer en el lloc d’origen i més tard disseminant-se i envaint altres sectors de l’organisme Les manifestacions que poden originar els limfomes són extremament variades, ja que provoquen alteracions en les funcions de tots els òrgans que afecten Si no s’hi aplica un tractament efectiu, causen la mort al cap d’un període de…
El mosaic antic i medieval
El mosaic en l’antiguitat El mosaic és encara, a Catalunya, força desconegut Tant si es tracta de l’estudi dels paviments antics com dels medievals, es troba a faltar el desenvolupament que ha tingut en altres països com ara França, Itàlia, Alemanya o Suïssa, que passaria per la continuació de l’imprescindible corpus de les obres conservades i de les documentades, com a base de qualsevol investigació sobre aquesta tècnica D’altra banda, però, l’estat de conservació de molts d’aquests mosaics, força desigual, dificulta encara més qualsevol investigació o estudi que se’n vulgui fer La mateixa…
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…
Sòls profunds i rentats
La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…