Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
De la bosquina fins a Grassa
El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…
Legionaris i feudals, mercaders i fabricants
Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino ,…
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…
El procés de l'hominització
Les restes fragmentàries més antigues En el seu clàssic i fonamental llibre sobre l’origen de l’home The Descent of Man , publicat el 1871, Charles Darwin escrivia “En totes les grans regions del món, tots els grans mamífers vivents estan estretament relacionats amb les espècies extingides de les mateixes regions Per això és probable que Àfrica hagués estat habitada per pòngids estretament relacionats amb el gorilla i el ximpanzé, i com que aquestes dues espècies són ara les espècies més properes a l’home, és un xic més probable que els nostres antics progenitors visquessin en el continent…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
L’alta muntanya al món
L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les mediterrànies
Una humanització que ve de lluny Poques àrees del món han estat tan transformades pels humans i de tan antic com la conca mediterrània, en particular la part més oriental De fet els paisatges mediterranis han estat abassegadorament dominats pels humans des de fa millennis L’extracció de recursos ambientals No cal insistir en el fet que la Mediterrània oriental fou una de les primeres àrees del món on es generalitzà la domesticació de plantes i animals, i que la generalització del primerenc complex agrícola del Creixent Fèrtil conduí, ja durant el Neolític, a la completa…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…
La dinàmica marina
El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…
L'expansió dels humans
Els primers humans pròpiament dits Homo erectus Els canvis que se succeeixen en el transcurs del temps en Homo habilis , amb un conjunt de formes de transició a l’est africà, donarà lloc a H erectus , un homínid amb una grandària corporal superior, una bipèdia més eficient, un cervell molt més gran, una cultura més complexa i interpretable com a adaptació, amb llocs d’habitatge més o menys permanents, i una dependència alimentària més centrada en la carn, probablement obtinguda en caceres La difícil delimitació de l’espècie Les troballes corresponents a Homo erectus es localitzen en indrets…