Resultats de la cerca

Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva  Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…

L’inici d’una política d’inversió La plaça del Rei “Bellezas de Barcelona”, Barcelona, 1874 Fins el 1857 la Caixa no introduí la comptabilitat per partida doble ni confeccionà un balanç com Déu mana Es limitava a portar un llibre de caixa, un que era propi del Mont de Pietat i de les seves operacions, i uns estats generals en els quals es recollien els interessos pagats als dipositants, els cobrats als accionistes conservadors de capital i les despeses generals de l’entitat A la Caixa li falta superar la prova de la inversió i obtenir així uns resultats excedents que assegurin la seva…

Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap…

Bitllet emès per la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, Barcelona 1863 Molt poca cosa sabem d’aquesta empresa i gairebé tota la informació de què es disposa figura al bitllet reproduït Era barcelonina, domiciliada a la rambla de Santa Mònica núm 33 i el seu administrador era Lluís del Castillo Dels seus socis collectius destaca Pere Manté i Güell, industrial cotoner, membre de la Comissió de Fàbriques i soci el 1860 de Manté i Nogués Morirà el 1888 Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, accepta dipòsits i, entre aquests, comptes corrents, i aplica…

El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “ Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona ” Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “ en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno ” disposició transitòria tercera dels estatuts El…

Els comerciants banquers 1897 El sistema financer català del segle XIX estava format fonamentalment per empreses que tenien la naturalesa jurídica de societat anònima, l’empresa emblemàtica del segle del progrés, l’única que permetia l’acumulació d’un gran capital al servei d’un objectiu comú Però a més de les societats anònimes i d’algunes comanditàries, estudiades en el volum III, hi hauríem d’afegir les nombroses figures dels comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, que actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició,…

La constitució Obligació del Crèdit Català, 1886 És una societat que es creà el 20 de novembre de 1883 Segons els estatuts socials “ el objeto de la sociedad es organizar, establecer, desarrollar y esplotar sic toda clase de negocios que sean o tengan relación con la Banca, Industria, Comercio, Ciencias, Letras y Artes, etc y que se consideren de probable éxito para lograr una buena renta a los accionistas que impusieren su capital ” Tant el capital com l’accionariat queden lluny de la majoria dels projectes ambiciosos El capital és tan sols de 250 000 pessetes i se’n desemborsen només 125…

Acció del Crèdit del Foment de Gràcia, 1887 Es va constituir a Gràcia l’11 d’octubre de 1883 Era un banc amb tots els ets i uts, al servei d’aquella vila, amb plena autonomia municipal El seu domicili era al carrer de l’Or, número 46 El seu capital inicial sembla que fou de 2 milions de pessetes, però el 1887, quatre anys després de la seva constitució es va rebaixar al que s’havia realment desemborsat, que eren 500 000 pessetes Hi havia en circulació 4 000 accions de 125 pessetes de capital nominal El banc va publicar balanços i va repartir modestos…

Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare…

Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de…