Resultats de la cerca

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per sota de la…

La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País Valencià tan sols…

Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…

El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

El colltort Jynx torquilla és un ocell emparentat amb els picots, però d’aparença i hàbits ben diferents És petit 16 cm, de cos prim i plomatge bru-grisós, ratllat pel dessota Aquest plomatge fa que sigui difícil de veure, pel fet d’ésser un ocell d’arbredes i boscos clars i perquè camina per terra, fent petits saltirons amb la cua dreta, tot cercant les formigues, que constitueixen el plat fort de la seva dieta El nom popular li ve de la seva facultat de girar el cap en un gran angle Nia en forats d’arbres, com el de la fotografia, procedent del Vallès Occidental, però també en forats fets…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…

Les comunitats vegetals i les variacions del poblament ornític La distribució dels ocells a escala local és determinada per l’arquitectura de la vegetació, és a dir, per la presència o absència de grans troncs, de diferents estrats de vegetació, etc En efecte, els ocells tenen un règim alimentari molt flexible i, en canvi, són molt especialitzats pel que fa a la manera de procurar-se l’aliment i els hàbits de nidificació, per exemple, l’explotació del terra a la foto inferior, el tallarol capnegre, Sylvia melanocephala , dels arbusts, dels troncs, dels branquillons extrems a la foto superior…