Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estatuari | estatutària
Persona que fa estàtues.
marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981
Dret
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.
Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’estatut Així, al…
Òscar Tusquets
La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
L’escultura romana ideal, els retrats i la decoració de les vil·les
L’escultura exempta ofereix un bon repertori de representacions iconogràfiques de les divinitats, que eren disposades tant als espais públics com als privats Les imatges de déus que sovintegen més a Catalunya són les de Bacus, Venus i Diana El gènere del retrat va assolir una difusió enorme en l’art romà Les representacions d’emperadors i de membres de la seva família permeten de reconstruir els programes iconogràfics que nodrien la propaganda imperial Els retrats de personatges privats, especialment abundosos a partir del govern d’August i durant el dels emperadors julioclaudis, es…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
L'elaboració dels metalls
Metalls i metallúrgia Des de fa milers d’anys, l’extracció i l’elaboració dels metalls han estat activitats de gran rellevància per al desenvolupament de les civilitzacions i per a la vida quotidiana de les diferents comunitats Ja ha passat molt de temps des que els éssers humans començaren a recollir certes “pedres lluents” i a escalfar-les al foc per obtenir-ne els metalls que contenien Tot i això, de fet, es pot afirmar que el procediment d’extracció s’ha modificat relativament poc El sector tecnològic que s’encarrega de separar els metalls de les seves menes, com també de les successives…