Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Sarrete
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Rector del seu poble nadiu, fou amic del bibliotecari perpinyanenc Pere Vidal i, sobretot, del bisbe Carsalade du Pont, que estiuejava a Palau del Vidre Collaborà en la majoria de les revistes històriques de la Catalunya del Nord S’interessà pels temes religiosos confraries del Rosari, de la Sang, franciscans, orígens del Seminari de Perpinyà, drets, propietats del clergat, lligats a les comarques on fou rector, és a dir, el Baix Conflent i la Cerdanya També treballà sobre temes molt diversos i específics, com els gremis medievals, la condició dels pagesos a l’Antic…
Horaci Chauvet
Historiografia catalana
Historiador, periodista i polític d’expressió francesa.
Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Rennaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans Caseponce, Saisset, Talrich, Pons, etc Organitzà i…
Publicateur du département des Pyrénées-Orientales, Le
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari editat a Perpinyà entre el 1832 i el 1837 amb el subtítol: Feuille d’affiches judiciaires, d’annonces et d’avis divers, commerciale, industrielle, scientifique, littéraire, etc.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution…
Santa Maria de Marinyans (Serdinyà)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta església, que fou una pabordia de canonges augustinians dependent del priorat de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al nord-oest del poble de Serdinyà, a la Solana, a la riba esquerra de la Tet, a 680 m d’altitud Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 30” N - Long 2° 19’ 46” E Hom hi arriba després d’uns 2 km per una carretera que parteix, a mà dreta, de la N-116, a uns 400 m de l’entrada del poble de Serdinyà venint de Vilafranca Història Aquesta església fou la seu d’una pabordia de canonges augustinians que…
Universitat de Perpinyà
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1350.
Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…
Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Publicació anual de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (SASL) que primitivament (1835-39) sortí amb el títol Bulletin de la Société Philomatique des Pyrénées Orientales, i després (1841-43) com a Bulletin de la Société des PyrénéesOrientales, sciences, belles-lettres, arts industriels et agricoles.
El butlletí Amb més de 400 articles publicats, la collecció dels butlletins de la SASL forma un conjunt historiògrafic imprescindible per als estudis rossellonesos També s’han de valorar els “informes anuals sobre els treballs científics”, on se solen trobar informacions interessantíssimes pel que fa a l’arqueologia La part sobre història ha estat sempre minoritària en les activitats i publicacions Entre la desaparició de Le Publicateur des Pyrénées-Orientales 1837 i la creació de la Revue d’Histoire et d’Archeologie du Roussillon 1900, el butlletí de la SASL fou l’única revista local de…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…