Situació
Interessant església romànica de Sant Feliu i Sant Pere de Fontcoberta, que mostra, integrats en la seva arquitectura, molts detalls decoratius i escultòrics característics de les construccions del segle XII.
F. Tur
L’església dedicada a Sant Feliu i Sant Pere és situada a l’antic nucli de Fontcoberta.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG828659.
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Figueres i desviar-se a 3 km (en la urbanització anomenada Malianta) per una carretera asfaltada i senyalitzada. A uns 2 km l’església és perfectament visible a la dreta. (JMC-JRM)
Història
Aquesta església, situada al comtat de Besalú i l’arxiprestat de Banyoles, fou consagrada l’any 917 pel bisbe de Girona, Guiu, en honor de Sant Pere i Sant Feliu.
En aquesta parròquia de “Sancti Felicis de Fonte Chooperto” tenia possessions el monestir de Banyoles, a qui el rei Pere IV vengué el 1364 la jurisdicció del lloc. Al temple hi havia constituïdes les confraries de Sant Pere, el 1246, de la Mare de Déu, el 1453, i de la Santa Creu, el 1526. (ASA)
Església
Planta de l’església, molt modificada en la capçalera i el sector de migdia.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Fontcoberta, malgrat les reformes renaixentistes (la portada i el cor), els afegitons i les substitucions barroques (la capella, la sagristia, la rosassa i l’absis) i el sobrealçament del teulat, o la coberta de la torre, ofereix un aspecte notable.
És d’una nau, disposada en direcció SE-NW i té adossat un campanar de planta quadrada a la banda de tramuntana. Aquest consta de dos pisos d’obertures, una per cada cara, amb un arc de mig punt centrat, emmarcades per un rebaix que a la base recolza en una banqueta i és coronada a la part superior amb set arquets llombards que desapareixen al segon pis.
La façana presenta també el mateix tipus de decoració a l’ampli plafó central sobre la porta. Els seus carreus, ben tallats, d’uns 20/30 × 35/40 cm són de pedra travertínica d’Espolla i disposats per filades molt regulars.
De l’antiga portalada es conserva l’arquivolta exterior i l’arc interior.
La nau és coberta per una volta lleugerament apuntada, construïda amb carreus regulars i dividida per sengles arcs torals de mig punt.
La construcció del conjunt, fora de les reformes esmentades, correspon a una mateixa època, que, pels seus elements arquitectònics, s’hauria de situar dins la primera meitat del segle XII. (JMC-JRM)
Lipsanoteca
Lipsanoteca rectangular, rústica i sense cap ornamentació, que es devia fer en consagrar l’església actual al segle XII.
F. Tur
A Sant Feliu de Fontcoberta es conserva una lipsanoteca de tipologia romànica. És un petit recipient de forma quadrangular tallat en un sol bloc de fusta, amb la tapa a part.
L’interior de l’objecte fou rebuidat amb la intenció de contenir-hi les relíquies d’un sant. No presenta cap de les ranures esbiaixades que servien per a fer encaixar la tapa i, per tant, aquesta devia anar posada simplement damunt la capsa, subjectada i segellada amb cera.
El treball de la fusta no és gaire uniforme: ni l’interior ni l’exterior no han estat polits, i mostren una superfície rústica i sense cap tipus d’ornamentació.
La tapa es correspon perfectament amb les mides generals de l’objecte. És totalment plana, malgrat que la superfície no fou polida.
La proliferació i repetició d’aquests objectes tan simples fa difícil datar-los, si bé aquest es pot incloure dins el segle XII. (JMAL)
Capitell
Capitell i base de gran rudesa tècnica, probablement del segle XIII, avui dia col·locat sobre la teulada de l’església.
F. Tur
A la teulada de l’església parroquial de la població gironina de Fontcoberta s’observa l’estranya presència d’una base i un capitell de pedra. La primera és de tipus àtic, amb una motllura composta de dos tors —el superior destruït— i una escòcia intermèdia. Per la seva banda, el capitell apareix invertit, i descansa damunt una pedra de forma troncocònica.
La seva tipologia recorda vagament la del capitell corinti clàssic, i segueix un model —el del capitell amb fulles llises centrades als angles— que, a causa de la seva simplicitat, era molt conegut i practicat pels escultors romànics.
Pel que fa a l’estil totes dues peces es caracteritzen per una notable rudesa tècnica.
L’existència al segle XIII de diferents tallers que executen composicions molt elementals i d’una gran limitació tècnica en diversos conjunts monàstics catalans (Vilabertran, Lavaix, Gualter, Breda i d’altres), situa un marc de referència temporal que pot permetre una aproximació a la base i el capitell de Fontcoberta. (JMF)
Pica
Pica baptismal de la segona meitat del segle XII, ornada modernament amb un tapís i aplicacions de coure, ara a Santa Maria dels Turers.
F. Tur
Originària de Fontcoberta, però ara a l’església de Santa Maria dels Turers, és una pica baptismal de cos ovalat, estructurada en tres franges, la inferior decorada amb una successió d’arcs, element freqüent en aquest tipus de peça (Castelló d’Empúries, etc). El peu, la tapa i les aplicacions de coure són recents. Hom la pot datar vers la segona meitat del segle XII. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia general
- Constans, 1985, pàg. 78; Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 59.
Bibliografia sobre la pica
- Corominas-Marquès, 1970, pàg. 97.