Situació
Mur de ponent de la nau de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de quatre vessants amb un voladís molt ample.
A. Bramon
La parròquia de Sant Andreu, emplaçada al veïnat de Mata, antigament aïllat i avui absorbit pels barris de creixement de la capçalera comarcal (Banyoles), és prop del Terri, al Pla de Banyoles.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG823619.
Sortint de Banyoles en direcció a Girona per la C-150, aproximadament a 1 km del centre de Banyoles, cal agafar un camícarrer a mà esquerra. A 150 m hi ha la parròquia de Sant Andreu, envoltada d’edificacions i amb una petita placeta a l’entrada. Hi ha senyalització des de la carretera C-150. (JMC-JRM)
Història
La primera referència de la “parrochia Sancti Andree de Mata” es troba en la dotació que de la canònica de Girona féu el bisbe Pere Roger, l’any 1019, juntament amb els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Ermessenda. La segona referència de la parròquia data del 1208, any en què els germans Pere de Mata i Guillem signaren una concòrdia entre ells de repartició dels seus béns, entre els quals hi havia uns molins a Sant Andreu de Mata.
Al segle XIV, la jurisdicció de la parròquia de Mata fou venuda pel rei Pere el Cerimoniós a Pere d’Usall, amb la condició que no la redimiria per vendre-la. El lloc de Mata era al segle XVII un lloc reial, integrat en la sotsvegueria de Besalú, de la vegueria de Girona. (ASA)
Església
Planta de l’església, de creuer i capçalera refets tardanament.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Sant Andreu de Mata és un edifici d’una nau rectangular, coberta amb una volta apuntada, que fins l’any 1951 havia estat capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest va ser substituït per un creuer i nou absis.
La porta és lateral, molt senzilla, amb arc de mig punt de dovelles primes i allargades. Al seu costat hi ha una finestra de doble esqueixada amb una llinda monolítica i amb l’arc de mig punt i la part superior plana, igual que la que hi ha, centrada, al mur de ponent.
El campanar, sobre aquest mur, és d’espadanya, amb dos ulls i una coberta de quatre vessants a base d’un entramat de fusta amb tornapuntes.
L’aparell dels murs és fet de filades regulars de carreus ben tallats de pedra del pla de Banyoles, de forma molt allargada, d’uns 15 × 45 cm.
La volta, construïda amb el mateix tipus d’aparell, arrenca sobre una imposta còncava de quart de cercle, apreciable també a l’exterior dels murs laterals.
Al mur de ponent és visible l’aparedament d’una porta que hi degué haver.
La planta, la porta, i sobretot l’aparell de la pedra, fan pensar en una construcció del segle XIII molt avançat. (JMC-JRM)
Talla
Talla romànica de la Mare de Déu de Mata, desapareguda el 1936.
Artestudi
La imatge de fusta de la marededéu d’aquesta església desaparegué l’any 1936, i fou substituïda per una nova en un oratori proper a l’església(*); avui hom la coneix només per fotografies(*). L’exemplar, de composició rígida i proporcions esveltes, presentava abans de la desaparició un estat de conservació precari pels forats dels corcs i altres erosions i pel fet que mancaven les mans dretes de les dues figures. Cal assenyalar, a més, que la policromia devia desfigurar la finesa d’alguns elements, com ara els trets facials. Malgrat tot, devia tractar-se d’una peça notable. La Mare anava probablement vestida amb túnica, mantell i vel, i portava corona; hom pot destacar-ne els plecs estilitzats de la túnica sota els genolls. La mà esquerra es dirigia al cos del fill, en un gest que hom troba representat en d’altres exemplars del segle XII(*). El fill, lleugerament desplaçat cap el genoll esquerre, coronat, amb túnica i mantell, té un llibre tancat a la mà esquerra i amb la dreta sembla que fa el gest de beneir. Així, el conjunt prenia l’habitual concepció de la marededéu com a Sedes Sapientiae. Quant a l’estil, la finor dels trets facials, els plecs en V ja esmentats, la composició rígida, amb les espatlles de la Mare encongides, permeten fer comparacions amb peces com la de la Fossa d’Ullà (Baix Empordà) o de la mateixa catedral de Girona, sense implicacions d’escola o taller, però amb el valor de permetre una datació romànica, potser dins la segona meitat del segle XII. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia general
- Constans, 1985, pàg. 76; Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 277.
Bibliografia sobre la talla
- Corominas-Marquès, 1972, pàg. 123; Noguera, 1977, pàgs. 197 i 199-200.