Situació
Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca.
F. Tur
L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG761665.
Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot; un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí senyalitzat a la dreta, que en 5,2 km porta a l’ermita. Com a referència, cal assenyalar que 1,6 km abans d’arribar-hi es troba l’edificació de Can Gallifa que guarda les claus d’aquesta ermita.
L’ermita de Merlant és a mà esquerra, en un petit caminet que enllaça amb el principal per un revolt molt pronunciat. Cal posar atenció ja que és molt fàcil passar-se el trencall.
Els exteriors de l’ermita estan molt ben conservats, ja que recentment s’ha netejat i restaurat l’entorn. (JMC-JRM)
Història
El lloc de Merlant és documentat per primer cop l’any 979 com a Meridante. Aquest mot, derivat de Merdant, té el seu origen en l’adjectiu llatí merus (pur, clar), que es devia aplicar a l’aigua del torrent que passa per l’indret.
Aquesta església era propietat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i depenia del bisbat de Girona i del comtat de Besalú. La donació al monestir de Banyoles data de l’any 1097, quan en una butlla papal, Urbà II donà l’església de “Sancti quirici et Sancti Iuliani de Meritania” a l’esmentat monestir. La possessió fou confirmada el 1174 mitjançant una altra butlla papal, en aquest cas d’Alexandre III. (JCH)
Església
Planta del petit temple.
J. Moner i J. Riera
L’església de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és una construcció d’una nau amb volta de canó capçada a llevant per un absis semicircular llis, coronat exteriorment per una imposta de cavet.
A l’eix de l’absis, sobre la porta i el mur de migdia, hi ha finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt i llinda monolítica.
L’aparell és realitzat a base de carreus ben tallats de pedra sorrenca d’uns 20/25 × 30/50 cm.
La portalada és d’arc de mig punt amb dovelles grosses i llargues i un guardapols sobre dues petites mènsules; corona aquest conjunt una espadanya de dos ulls que ha estat aixecada amb dos arquets tardans, a part d’una coberta de construcció molt elemental construïda a base d’aixecar dos pilars sobre la volta.
L’església actual, per les seves característiques arquitectòniques, s’ha de considerar com una obra del segle XIII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Constans, pàg. 76; F. Monsalvatje, vol. XVIII, 1910, pàg. 9.