El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà.
L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà: entre d’altres béns, li ratificà l’alou situat a la vil·la de Das. Així mateix li ratificà una part de l’església de Sant Llorenç (de Das) que li havia donat Guisad i el seu nebot Guillem. Posteriorment, en la butlla de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà al cenobi de Sant Martí del Canigó l’any 1163, consta que el monestir tenia diversos alous in parrochia sancti Laurentii de Adas.
La parròquia de Das contribuí els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima recaptada aquells anys a la diòcesi d’Urgell. Poc després, entre els anys 1312 i 1314, consta que aquesta església fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons figura en la relació de parròquies visitades aquells anys que ha pervingut a l’actualitat. A la darreria d’aquesta centúria, l’església de Das s’esmenta entre les parròquies que contribuïren en la dècima de l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell.
El temple parroquial de Sant Llorenç de Das és un edifici neogòtic, amb transsepte i campanar de torre sobre la façana de ponent.