Situació
Torre mestra de l’antic castell que es dreça sobre un cim de roques granítiques.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell d’Èguet, consistents en una torre, s’alcen a la part alta del poble d’Èguet, al vessant de la solana de la plana cerdana.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 30’ 1” N - Long. 2° 1’ 52” E.
La població d’Èguet és a 3 km de Font-romeu per la carretera nacional que uneix aquest poble amb Angostrina. Un cop al poble d’Èguet, hem de pujar pel costat de l’església, fins a arribar al carrer de la Torre, que ens hi portarà planerament. (JBM-RMAE)
Història
Un dels esments més antics del lloc d’Èguet és quan apareix esmentada la seva parròquia (Eggade) en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat sembla que fou redactada a la darreria del segle X. Posteriorment aquest indret és mencionat en documents del segle XI. Tot i així, el castell d’Èguet apareix tardanament en la documentació medieval. Hom té notícia que, l’any 1294, el rei Jaume II de Mallorca i comte de Rosselló i de Cerdanya es va veure obligat de recordar a Ramon de Pallerols, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà, que impedia a l’abat de Sant Martí del Canigó d’exercir els seus drets jurisdiccionals a Èguet, que ell, el rei, havia acordat amb els homes de Xatmar d’Enveig, que habitaven en el castell d’Èguet i en els seus termes (“in castro de Eguet et suis terminis”).
L’any 1366, l’abat del cenobi de Sant Martí del Canigó, Ramon Berenguer, afranquí els habitants d’Èguet dels mals usos. La població estigué sota la senyoria d’aquest monestir fins a la seva secularització poc abans de la Revolució Francesa. (MD)
Castell
Planta de la torre, lleugerament trapezoidal, única resta del castell.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
De l’antic castell d’Èguet, com ja hem indicat, resta actualment una torre bastida sobre una elevació abrupta de roques granítiques. És una torre de planta gairebé quadrada; si ens hi fixem ens adonarem que és, però, lleugerament trapezoidal, potser a causa d’adaptar-se a les característiques de la roca. A l’interior, els costats tenen una longitud que oscil·la entre 210 i 230 cm. El gruix de les parets és de 140 cm. L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre un nivell inferior i un de superior. Segurament, quan fou construïda era una mica més alta. La base, bastida sobre una roca granítica prominent, és lleugerament atalussada.
Els murs són fets amb pedres irregulars, sense treballar, algunes amb formes força allargades. Són col·locades, però, en filades i unides amb morter de calç. Als angles, els carreus són més treballats i més grans.
A uns 2 m del terra, a la cara occidental, hi ha una porta, acabada amb un arc de mig punt, fet de 9 dovelles; té una amplada de 80 cm i una alçada de 170 cm. Per sobre d’aquesta porta, al pis superior, hi ha una altra porta, acabada amb un arc de mig punt format per lloses col·locades a plec de llibre. A més d’aquestes dues obertures, al nivell superior també hi ha sengles espitlleres als costats nord i est.
Alçats de les façanes nord i oest de la torre mestra del castell.
R. Mallol
El compartiment inferior és acabat amb una volta de canó. En un dels costats de la volta hi ha una obertura petita que permetia de comunicar els dos nivells. A la paret sud, a l’interior, hi ha tres armariets o nínxols (el del mig fa 22 cm d’alt × 32 cm de llarg), tal com trobem en altres castells (per exemple, el de Rubió, a la comarca de la Noguera) i, sobretot, en habitatges (masos de Vilosiu, al Berguedà) i esglésies.
A causa de les seves característiques constructives, hem de datar aquesta torre cap al segle XIII. Tot i que aquesta construcció resta bastant isolada del seu entorn, al cim de la roca, no podem rebutjar que hagués format part d’un castell que s’hauria estès per una superfície més àmplia. (JBM-LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol.I (II), ap.LXXXVIII, pàgs. 651-652
- Buron, 1989, pàgs. 116-117